Entrevista al President de la comunitat de veïns i veïnes
del c/Llevant 19
Aquesta vegada ens
hem entrevistat amb Antonio Navarlez, president de la comunitat de veïns i
veïnes del c/Llevant 19, per parlar sobre les alternatives de pagament a la
quota comunitària. En l’activitat diària de l’Equip
de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes: Assessorament i Mediació del
barri de La Mina sovint ens trobem amb veïns/es que no poden fer front a la
quota mensual. Aquesta quota és fonamental perquè la comunitat pugui fer front
a reformes o mantenir l’escala neta. Per tant, la manca de pagament per part
d’alguns veïns i veïnes pot suposar una complicació per al bon funcionament
d’una comunitat i alhora generar malestar entre la resta de veïns/es, que no ho
troben just.
Per això, hem
volgut recollir l’experiència de l’escala de veïns/es del carrer Llevant 19, ja
que pot servir com a referència per a altres comunitats que es trobin en situacions
similars.
Situació inicial i plantejament del problema
El president de la
comunitat del carrer Llevant 19, Antonio Navarlez, va començar a viure-hi el mes d’abril de 2013
i el mes de maig va oferir-se com a voluntari per ser el president de la
comunitat, ja que cap veí o veïna volia assumir el càrrec.
El primer que es va
trobar va ser que la comunitat no només no comptava amb fons comunitari sinó
que a més havia de fer front a alguns deutes. Un
dels problemes que va detectar va ser que hi havia un grup de veïns/es (8 o 9
aproximadament) que tenia deutes importants amb la comunitat. A més, va topar
amb un ambient molt negatiu i de desànim entre els veïns, que es reflectia en
una manca important d’implicació en els afers de la comunitat.
Antonio explica el
procés que a partir de llavors es va engegar i com l'Equip de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes: Assessorament i Mediació va informar-lo i acompanyar-lo en tot moment. L'Equip treballa en tot el barri i el coneixement previ d'altres realitats és útil per tal de preveure tant les dificultats com les oportunitats que ens podem trobar.
L'Assemblea de Veïns i Veïnes dóna inici formal al procés i el consolida
Per començar, es va
convocar una assemblea extraordinària, on es va acordar que les persones
que no podien fer front al pagament de les quotes de comunitat i que tenien
deutes acumulades podien acollir-se a l’opció de realitzar la neteja de la porteria, patis i ascensors a canvi de rebuts. Així ho van fer unes 12
persones. La resta de veïns i veïnes van continuar pagant la quota mensualment.
D’aquesta manera, les persones amb dificultats de pagament podrien col·laborar
amb el bon funcionament de la comunitat alhora que seria possible anar reunint fons comunitari.
Els resultats
d’aquest procés han estat molt positius. Al voltant de 6 veïns/es s’han posat
al dia amb el pagament de quotes a través de la col·laboració en tasques de
neteja. També s'han aconseguit pagar els deutes que la comunitat tenia a la vegada que s’ha reunit un important fons comunitari. Tot això ha
permès realitzar algunes reformes a l’escala com ara pintar la porteria. Cal
destacar el canvi generat pel què fa a la convivència veïnal, ja que ara es dialoga
més, hi ha més bona relació entre els veïns i una bona part d'aquests exigeixen que es compti amb la
seva opinió per prendre decisions.
Actualment, la
comunitat paga un servei de neteja que realitzen, de manera rotativa, persones
que viuen a l’escala i que estan al dia amb el pagament de rebuts. Aquells
veïns o veïnes que no poden pagar la quota mensual encara poden acollir-se a
l’opció de realitzar la neteja a canvi de rebuts els dissabtes o diumenges.
El president destaca, per últim, el suport que ha obtingut en tot el procés tant de diversos veïns i veïnes com
de l’Equip de Suport a les Comunitats de
Veïns i Veïnes: Assessorament i Mediació.
En Conclusió
Antonio està satisfet de la feina feta. Creu que el més important que calia fer era ser regular i complir amb els calendaris i els acords que es prenen a les reunions veïnals. També considera prioritari portar al dia els comptes de la comunitat i assegurar la seva transparència per tal que tots els veïns i veïnes coneguin la situació econòmica de l’escala. Per últim, Antonio aconsella que, per exercir un càrrec a l'Òrgan de Govern d’una comunitat, “s’ha de ser un mateix i dialogar tot amb els veïns i veïnes i sobretot amb les persones més implicades. És important tenir confiança en allò que es vol fer”. Ara els veïns i veïnes el busquen com a referent i no volen que deixi el càrrec.
En Conclusió
Antonio està satisfet de la feina feta. Creu que el més important que calia fer era ser regular i complir amb els calendaris i els acords que es prenen a les reunions veïnals. També considera prioritari portar al dia els comptes de la comunitat i assegurar la seva transparència per tal que tots els veïns i veïnes coneguin la situació econòmica de l’escala. Per últim, Antonio aconsella que, per exercir un càrrec a l'Òrgan de Govern d’una comunitat, “s’ha de ser un mateix i dialogar tot amb els veïns i veïnes i sobretot amb les persones més implicades. És important tenir confiança en allò que es vol fer”. Ara els veïns i veïnes el busquen com a referent i no volen que deixi el càrrec.
